La vall queda força a prop d’aquell indret, dels conreus lluents dels verds d’olivera, d’ametller, de noguera. Un laberint d’olors, una placidesa de records de perfums de fogueres d’un altre temps: essències eloqüents. La mena de vianants que hi perviuen són signes del temps que regalimen sabes aromàtiques i que estan inscrits en aquest paisatge amb arrels aèries que cerquen l’olor de la llum. I quina és l’olor de la llum? És l’olor dels records sedimentats, personals i intransferibles.

Benet Rossell